Com fer un segell de goma

En aquesta nova entrada us explico quins són els passos que s’han de fer per elaborar un segell de goma utilitzant una maquina de fotopolimer.

La gestió del color és fonamental

Sigui quin sigui el programa que utilitzem per dissenyar el segell allò més important és la gestió del color negre. Si no fem bé aquest pas pots ser que el negatiu no ens quedi bé. És per això que sempre hem d’utilitzar un negre pur (a la foto pots veure la diferència del color, tot i que tots dos són considerat com a negre). El negre pur és aquell que en el CMYK té el valor del 100%.

Un cop tenim el nostre disseny ja podem imprimir sobre paper vegetal, i aquesta impressió l’hem de fer amb el paràmetre d’efecte mirall. La utilització de la impressora també és molt important. En aquest cas jo utilitzo una impressora laser brother monocolor. Utilitzar una impressora laser de color pot comportar problemes diversos.

I si amb el negre pur no fos poc, ruixarem amb líquid ennegridor la part impresa del paper vegetal, i seguidament l’assecarem amb un assecador de cabells.

 

Fer el negatiu

Ara toca retallar la pel·lícula gràfica a la mida de la impressió realitzada. Col·locarem la part verda, la més clara, damunt la part impresa. Després col·loquem la pel·lícula gràfica i el paper vegetal damunt el vidre de la màquina, tal i com es mostra a les imatges.

Després i posem al damunt el plàstic tou especial per fer el buit. Tot seguit ja podem engegar el sistema per treure l’aire i baixem el vidre premsador. En aquests moments hem d’esperar a que vagin marxant les arrugues del paper vegetal. Podem ajudar en aquest procés estirant les dues parts del plàstic que sobresurt del vidre premsador. No pot quedar cap arruga que es trobi damunt de la part impresa, sinó el negatiu no quedarà bé.

Ara només quedarà baixar la tapa, engegar uns segons la llum que li ve del damunt, sense apagar el sistema del buit. Si hem fet bé tot el procés s’haurà imprès en la pel·lícula la impressió del paper vegetal.

Ara ens tocarà jugar amb els líquids reveladors. Tot aquest procés es important fer-ho en un lloc on hi hagi poca llum per evitar revelats poc desitjats. El procés és el següent. Primer hem d’agafar la pel·lícula impresa i submergir-la durant un minut, aproximadament, en líquid revelador. Després l’hem de treure de la safata, passar-hi aigua i submergir-lo en líquid fixador durant uns 30 segons. El fixador es menjarà la part blanca i la deixarà transparent. Com més transparent millor quedarà el segell. Si aquesta transparència és molt borrosa potser que tinguem problemes finals.

Aboquem la resina

Ara toca col·locar el negatiu damunt el vidre de la màquina, de tal forma que nosaltres puguem llegir el text. Aboquem alcohol i posem damunt un film plàstic tou. Amb l’ajuda d’un drap net fem pressió damunt i anem retirant l’alcohol sobrant.  Un cop fet aquest procés col·loquem les galbes a dalt i a baix del negatiu. Podem triar galbes de 3 o 2 mil·límetres de gruix. La tria d’una o altre afectarà al gruix final del gravat, i sempre dependrà del tipus de segell que necessitem. En aquest cas utilitzaré una galba de 2 mil·límetres, suficient per un segell d’ús estàndard.

Ara ja podem abocar la resina. Jo prefereixo anar fent línies, però hi ha persones que l’aboquen de cop al centre i deixen que es vagi estenen. El tema important aquí és que el gruix que fem de resina no sigui més baix que el de les galbes. En canvi si el gruix que hi aboquem de resina supera les galbes no passarà res.

Un cop abocat tota la resina necessària ens hem d’assegurar que no han quedat bombolles .Si s’han produït bombolles les haurem d’eliminar amb l’ajuda de l’aire que llença el tub incorporat a la màquina. Es pot veure bé a la foto adjunta.

Un cop ens assegurem que no existeixen bombolles que poguessin malmetre el gravat final podem col·locar damunt de la resina un plàstic semirígid transparent. Aquest donarà estabilitat al gravat. I damunt de tot un tros de plàstic tou.

Ara ja podem abaixar el vidre premsador i podrem veure com la resina sobrant s’espandeix pels costats. D’aquesta manera només obtindrem el gruix del gravat desitjat, i determinat per la mida de la galba triada en anterioritat. Tapem la tapa i apliquem llum per damunt i per sota. Els temps a cada banda vindrà determinat per com volem el gravat. En aquest cas jo utilitzo 18 segons per damunt i 100 per sota. Però aquests temps poden variar depenen, per exemple, de la temperatura ambient o de si volem més o menys gruix en el disseny del gravat.


Netegem el gravat i procés final

Acabat aquest procés hem de netejar el gravat de les impureses de la goma i dels seus sobrant. Enganxem el gravat en la planxa autoadhesiva. Abans però haurem tret el plàstic protector i les galbes. Compte però de no arrencar el plàstic semirígid. Aquest s’ha de mantenir en el gravat. Amb 100 segons de rentat en tindrem prou.

Després ja queda el darrer procés. Desenganxem el gravat, el rentem amb aigua i el col·loquem a la safata de sota la maquina. Tanquem i engeguem la llum de sota. Aquest procés acabarà d’endurir el gravat i li donarà més consistència. Aquest procés el pots fer durar 600 segons.

Finalment, rentem el gravat amb aigua i l’assequem amb un assecador de cabells. Després ja podem retallar el disseny del gravat i enganxar-lo en el nostre segell automàtic. Si volguéssim col·locar el gravat en un segell de fusta hauríem d’utilitzar una planxa autoadhesiva de doble cara.

I fins aquí aquest breu repàs del procés de creació d’un segell de goma amb una màquina de fotopolimer. Si tens qualsevol dubte o em vols comentar qualsevol cosa ho pots fer a través del formulari web o en el comentaris de sota l’article.

Deixa un comentari